Recomanació de llibres

Després de veure el poc èxit del bloc, he pensat que ja que parlo de literatura li podria donar una utilitat més evident i per això m'he proposat que aquest podria ser un espai a Internet on recomanar llibres que a mi m'hagin agradat i vosaltres els lectors pugueu opinar sobre ells.  La primera proposta, entenent que ha passat setmana santa, és Los Girasoles Ciegos, una novel·la curta formada per quatre contes que ens mostren les vides d'uns personatges en el marc de la postguerra.
En un primer cop d'ull la història no busca la justícia d'un bàndol i els retrets a l'altre sinó que busca per sobre de tot narrar uns fets que poc a poc van morint en la memòria col·lectiva i que encara que siguin durs han de ser recordats per tothom per impedir que és repeteixin. A més els personatges són gent comuna que podria ser qualsevol dels que llegiu aquest bloc; em refereixo que no es plantegen personatges sobrehumans, són tots ells herois i víctimes d'unes circumstàncies plenes de tensió. 
El primer conte ens presenta la decisió d'un capità de l’exèrcit que estava a punt de guanyar, que prefereix ser vençut abans que vèncer en una ciutat de mort i sang. El capità s'entrega als republicans perquè no suporta veure com els seus companys guanyen massacren als enemics. 
La segona història són els últims dies de la vida d'un poeta que desprès de ser derrotat veu morir a la noia que més estima en un part, a més ha de criar el fill en un paratge erm i hostil en unes condicions extremes on el que compta és sobreviure. El poeta desesperat per la pèrdua es veu incapaç de cuidar al nen però la tendresa de la criatura i el seu amor a la noia poden més que la seva voluntat. 
En tercer lloc hi trobem l'experiència d'un metge republicà a la presó desprès de ser arrestat. El metge coneix una veritat que el seu jutge vol saber, per això haurà de decidir el moment de dir-li tot i que l'amor al seu germà és el que bàsicament el manté viu, a través d'una carta que marca el dia de confessar la veritat. 
L'últim conte és l’apoteosi del drama, ja que descriu com una dona que té el marit amagat a casa per por dels franquistes s'ha de defensar un clergue empallegós i cuidar al fill espantat pel clergue. Un drama que el marit contempla amb impotència, perquè per la societat va morir a la guerra. 
En conclusió penso que és un llibre que explica molt be la situació que es va viure en la més immediata post guerra en que els ideals eren el de menys i el que tenia més valor era la supervivència del dia a dia. En quant als personatges penso que tots ens els podem imaginar per la sinceritat amb que expressen les seves vivències.