Per saber el valor d’una obra no s’ha d’examinar l’obra subjectivament o fins i tot amb la mirada objectiva d’un bon crític. De cap manera, penso que la riquesa d’una obra teatral i el seu nivell estan en la transcendència històrica. És a dir si una obra teatral és capaç de creuar el temps i l’espai serà una obra d’art meravellosa que tothom podrà sentir seva, sigui de l’època que sigui, i visqui on visqui.
Maria Rosa(d'Angel Guimerà) malgrat els elements físics propis de l’època té una essència una ànima que és capaç de robar el cor de qualsevol ésser humà a través del temps i l’espai. Per què els sentiments i la força emocional que expressa és universal i etern i sempre quedaran en el record dels homes. Com per exemple els sentiments més èpics d’un clàssic com l’ Ilíada que encara que passin els anys viurà en la memòria de la immortalitat.
Personalment la història de Maria Rosa m’ha inspirat una estètica i una psicologia de personatges que efectivament són traslladables a l’actualitat, sense alterar la trama( per descomptat) però acostant-la a nosaltres els ciutadans capitalistes del segle XXI.
Aquesta inspiració ha estat la responsable que en sortís una obra gran, en què els sentiments i les passions ocupen tota l’atenció alterant les vides dels simpàtics personatges tan habituals en la nostra societat.
Actualitat i vigència de l’obra
Per començar dir que el tema de fons, la qüestió social, és escandalosament actual ja que encara avui hi ha injustícies laborals sobretot en el sou, per tan no costaria gens presentar a uns treballadors d’una empresa constructora que treballen en una carretera i que tenen problemes amb l’empresari per el salaris. La concepció de l’amor que té en Marçal, possessiu amb la subordinació de la dona, actualment encara hi ha casos d’aquets tipus, malgrat tot si que és cert que no sol ser gaire comú. Però no costaria gens construir una parella jove, no necessariament massa gran que comparteix un amor així. Igualment amb la violència de gènere, tema de rabiosa actualitat, i l’assetjament sexual.
Pel que fa a la manca de formació escolar, actualment no seria tan analfabetisme com en l’obra però si que es podrien plantejar treballadors que no tenen més que el nivell de la primària o com a molt la secundaria.
Per concloure dir que els temes que planteja l’obra no estan tan antiquats com molts podrien pensar, pel sol fet que fou escrita a finals del segle XIX. Per això com s’ha fet en altres obres no seria difícil ambientar aquesta obra en la societat post industrial dels nostres dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada