Passa el temps, i els camins de la vida s'acaben i s'enllaçen amb d'altres. Al final t'en acabes adonant, al final vas veient que els records s'acumulen i que tot aquella pila de coses són la teva vida. S'acaba un camí, un camí d'estiu, càlid i ple del refilar dels rossinyols i els estornells, on les flors, són estores de colors a banda i banda.Ara es diferent, ara es més fosc, i tot és més dificil, les flors són fredes i els estornells no canten, ni tampoc els rossinyols. L'aire glaçat sobre la pell blanca i aspre. L'estiu s'ha acabat i arriba l'hivern fred. S'obre un nou camí a la vida, tan canviant com tot el món que l'envolta.....
Camins a l’ hivern
Després de tot,
el pes dels anys
tot ho canvia.
Un camí vam deixar,
els seus somriures ja no hi són,
ni tampoc la pell fina
dels moments feliços d’estiu.
Les tempestes tot ho fan aspre,
desapareixen les tardes sol,
quan l’amor irradia la soledat,
i la fredor al seu darrera.
Camins de tendresa
que deixen el record dels ocellets,
i la calidesa de la fantasia,
els cavallers i la princesa.
Les paraules són més dures,
fan mal i separen el temps,
el sentiments de dol i el glaç,
que claven els caus nous de ferro.
Després de tot, el que ha passat,
el pes dels anys, i la sang dels records,
tot ho canvien, tot ho trenquen.
Quan mor la innocència,
ja som dolents, mentiders,
reservats, davant del món cruel,
que no busca ser germans.
Ha mort el camí del nen,
la víctima del temps i els anys,
cruels i dolents l’han fet un monstre,
pels camins de l’ hivern.
Després de tot,
el pes dels anys
tot ho canvia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada