Entrades populars

dijous, de juliol 29, 2010

Les meves impressions: Tempus Fugit

Recentment, vull dir des del 10 de juny, ha sortit a la venda una novel•la innovadora però totalment integrada en el món literari actual, segons la meva humil opinió. Aquesta no pot ser cap altre que no sigui l'excepcional Tempus Fugit. Escrita per Javier Ruescas per mi ha suposat una autèntica revolució literària que m'ha ajudat a entendre un nou concepte de novel•la, que mai havia descobert fins ara.

Per fer un petit incís d'aquesta història prefereixo fer-hi quatre pinzellades per què com moltes coses increïbles no és pot descriure amb paraules. Tot comença al subtítol, Els lladres d’ànimes, amb això en tenim prou per entendre bona part de la trama. Desenvolupa un conflicte de ciència ficció en un futur indeterminat però segons el mateix autor bastant proper a la realitat actual, en que una noia que ha patit el robatori d’ànimes juntament amb un personatge perdut en el temps, i d'altres que van sortint proven d'ensorrar un imperi empresarial sospitosament relacionat amb els robatoris que en principi supera les seves forces i possibilitats, ja que pretent controlar el món amb els seus teletransports.

Evidentment per respecte a l'autor i a la gracia de la trama el desenllaç està per veure en aquest llibre, novetat literària per descomptat.

El recomano de tot cor a tots aquells que tingueu ganes de descobrir un univers totalment nou amb una acció trepidant que li dona el toc de gràcia a una gran novel•la, tan ben escrita com ben estructurada en els capítols. A per cert com a curiositat vull destacar que cada capítol està encapçalat per una cita d'algun personatge transcendental en la història del món que està lligada amb el contingut del capítol. Amb això, penso que encara té més valor, ja que descriu situacions en que poder-hi aplicar aquestes frases celebres.

Com a conclusió nomès em queda felicitar formalment a l'autor i agrïr als lectors d'aquest petit bloc l'atenció que li dediqueu amb aquesta recomanció per aquest estiu. N'estic segur que us farà passar moments inoblidables que ompliran moments buits d'un estiu aparentment llarg. Afegeixo com a opinió personal més que com a certesa general que endinsant-vos en aquest món tan peculiar i potser un xic férestec, és possible que la ment es perdi entre els carrers de la ciutat futurista, oblidant així la calor que cada dia arrasa les nostres vides.

diumenge, de juliol 25, 2010

Aigües negres vomitives i perilloses!


"La marea negra llega a Texas y afecta ya a todos los estados de EE.UU. cercanos al Golfo" La Vanguardia a dia 7 de juliol de 2010. 
"China combate el vertido incontrolado de 1.500 toneladas petróleo en el mar" La Vanguardia a 19 de Juliol de 2010.
Marees negres, chapapote, taca de petroli,...són molts noms per anomenar només una imatge. Una tragèdia banyada en aigua salada. Com pot se que amb pocs mesos de diferència hi hagin dos vessaments de petroli? Qui som els humans per vessar els nostres residus en un medi ambient tan fràgil? serem tan valents a l'hora d’afrontar les conseqüències?. Tot això són preguntes que venen a la meva ment però que no sóc capaç de resoldre ni tinc intenció de fer-ho, només he pensat que aquests fets tan dramàtics quedarien bé maquillats i vestits de gala per una festa de carnaval. I aquí sota hi ha el resultat del procés.
Aigues de vómit i deixalles

Riuades de tabús
Complexes estranys
I mals costums fixos.

Gotes de progrés,
idees brillants,
projectes i merders.

Tot s’arrossegarà
amb grandesa ambigua
que mai prosperarà.

Torrents de fam,
misèria i pols,  
la mot va triomfant.

Rierols corruptes
politics consumits,   
i molts cors plens de dubtes.

Tot s’arrossegarà
amb grandesa ambigua
que mai prosperarà.

Rieres d’il·lusions
somnis i utopies,
vingudes d’altres móns.
Afluents podrits
 d’indústria i fum
fastigosament atapeïts.

Tot s’arrossegarà
amb grandesa ambigua
 que mai prosperarà.

Oceans de cultura enfangada
teatre i música bruta
i pintura de sutge i fastig.

Mars de pilotes rebentades
jugadors d’or i porcellana,
i foc pudent a les xarxes.

Tot s’arrossegarà
amb grandesa ambigua
que mai prosperarà.

Perdut i condemnat
el mon gira malalt
menyspreat i contaminat.

Drogues i electricitat,
la mare tos desfeta,
corcada d’infelicitat.